«Aquesta és la part més crua dels aplecs de notes que durant vint anys ?de 1936 a 1956? jo escrivia per a mi tot sol, constituint així unamena de dietari molt íntim. Les pàgines que el componen no foren pasconfegides certament per ser publicades. Nascudes del 1946 al 1953,són filles d?una gran esperança fallida: la que jo tenia ?com altresincomptables espanyols? de veure redre¬çada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: l?esclafament brutal de tota llibertat a Espanya. Avesat per la meva professió de periodista a observar icomentar al dia la vida pública del meu país i la del món, un copacabada el 1939 la darrera Guerra Civil Es¬panyola ?passada totalmenta l?exili i sense barrejar-me per res en l?esgarrifosa matança, ni amb els uns ni amb els altres?, vaig trobar-me que aquí havia estatarrasa¬ da tota opinió lliure: els diaris eren convertits en òrgans de propaganda oficiosa, dirigits i controlats pel Govern, i elsperiodistes, enregimentats, en agents de la dictadu¬ra. Debolida desoca-rel la meva professió, no em quedà altre remei que fer-me?n unade nova. Un instint irrepri¬mible, però, m?empenyia sovint a continuar comentant, ni que fos tot sol, els esdeveniments. Aquestesmedita¬cions solitàries són articles nonats.»
