®Pol t‚ vint-i-nou anys i t‚ la s¡ndrome de Down. s com una criaturapetita per• amb un cossot enorme. La mama se'n queixa sovint i diuque tothom diu que s¢n tan dol‡os, els de la s¡ndrome de Down, per•que a ella li ha tocat l'excepci¢, i aleshores sospira. I no ‚s queno sigui dol‡, per• tamb‚ ‚s impertinent i t‚ enrabiades i ‚s tossut.I ‚s molt, molt pesat. PerquŠ tothom, tingui la intelúligŠncia quetingui, t‚ virtuts i defectes.¯ El meu germ… Pol ens transporta a unm¢n de sensacions contradict•ries on es barregen amb for‡a l'amor, eldesamor, l'amistat, la confian‡a, la tra‹ci¢, la por, l'autoestima iles ganes de viure en llibertat per damunt de les convencionssocials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d'un militari amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare acasa, se'n sortir… amb Šxit.