Els poemes d'aquest llibre i les fotografies que els acompanyen hanestat escrits i han estat preses amb plaer, no amb dolor; al centredel ser, no en els seus pertorbats contorns. No podia se altra manera, els motius havien de ser coneguts a fons, perquè les paraules i lesimatges brollen de dues mirades commogudes per la realitat del món;des de molt endins i des de molt lluny, des del sentiment profundd'adherència a les coses i a les persones, a l'existència sencera, enla seva dimensió espiritual i també física que Carles Duarte iFrancesc Guitart perceben en comú". (Miquel Molins)
