«Mira l?Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de laplaça d?Adrià i respira profundament. El gebre té un regust de sal. la sal de la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal del?ofici de criminòleg, la sal que els homes escampen per terra itrepitgen amb impudícia. Mira l?Imma Esparza i s?imagina la sevaesposa, que té deu anys més que la víctima asseguda en aquest banc, isospira. El baf del sospir que se li escapa es dissipa en l?èter salat i gelat d?una ciutat anestesiada per la son».Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelonatroba el cadàver d?una dona jove, l'Imma Esparza, asseguda en unbanc de la plaça d?Adrià, amb les mans entre les cames, una notaescrita a la boca, «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d?una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana. L?Adolf, un singularinspector en cap dels Mossos d?Esquadra que anhela figurar als annalsde la investigació criminal amb la resolució d'un cas excepcional,capitanejarà el cas, juntament amb l?Ester, una advocada del'administració de justícia que té la capacitat de parlar amb elsmorts en el darrer alè de vida. No deixis mai de mirar al cel és un thriller impecable,original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de latensió, de l?estructura, del ritme i dels personatges, arrossegarà ellector a les parts més fosques de les debilitats humanes i l'enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió? La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer lapregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l'ImmaEsparza?
