Hi ha fronteres que sembla que nom‚s s'hagin d'obrir amb un conjur. No s¢n exactament barreres, ni l¡nies rectes, ni fan un tall net. Tampoc s¢n fronteres imagin…ries ni portes que franquegin el pas a un m¢nparal·lel, sin¢ llocs, situacions i circumst…ncies ben reals;frontisses entre mons que desapareixen i d'altres que malden pertreure el cap. Pot ser que les tinguem aqu¡ al costat, per. veure-les, entendre'n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.
La Mila, la narradora d'aquesta novel·la, va n‚ixer afinals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat,encaixonat entre una autopista, un cementiri i un pol¡gon industrial.Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena demuntatge, en el seu lŠxic familiar m‚s remot hi sobresurten els motsp.rtland del ciment amb quŠ van tapar l'era de casa i kennebec de lespatates que plantaven a l'hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, per. la portaven a veure un curandero que un dia li vadir que tenia un do que s'aniria manifestant amb el temps.
Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motiusde l'estranyesa que l'ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o noser-hi, una certa perplexitat cap als propis or¡gens. Enfilant records i paraules, apama els l¡mits i la for‡a d'aquell m¢n heretat,rememora els seus assajos d'obertura a Barcelona i a Par¡s i espregunta quŠ ha perviscut de tot all. en ella i quŠ transmetr… a laseva filla. Amb una prosa de dring cristal·l¡ i un punxant sentit del'humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbonaha escrit una inusitada novel·la de frontera, l'autoretrat d'una donaque troba la seva veu ?potser aquell do? i el seu lloc al m¢n en elmoment que decideix posar-se a parlar.
