«Aquesta és la nostra policia», va dir molta gent arran dels atemptats de l'agost de 2017 i, sobretot, després dels fets de l'1 d'octubre.És un crit d'agraïment, i d'identificació i afirmació política amb uns cossos policials. Com les flors dipositades als vehicles dels Mossosi la Guàrdia Urbana a la manifestació de Barcelona pocs dies desprésdels atemptats. El sistema policial de Catalunya va néixer els anysvuitanta, confrontat amb el model centralista i repressor delfranquisme. Des d'aleshores s'ha anat consolidant fins a substituirels cossos de seguretat de l'Estat, un fet gairebé inèdit en elsdarrers quaranta anys en països que no són independents. Però no tothan estat encerts. Jaume Bosch aporta elements d'anàlisi que ajuden aentendre com hem arribat fins aquí, quines resistències ha exercit iexerceix l'Estat central, i quina seguretat ha de voler una societatdemocràtica que s'enfronta al sorgiment d'ideologies reaccionàries, un terrorisme globalitzat i noves formes de criminalitat. Una anàlisique es mou, com diu Rafael Ribó al pròleg, per la línia fina querelaciona el dilema entre la seguretat i la defensa de les llibertatsi dels drets humans.
