Número Zero, la última novel·la d'Umberto Eco, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com lanostra realitat està en mans dels qui construeixen lesnotícies. «Els perdedors y elsautodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb lesaltres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.»Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys,rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap deredacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments acòpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compteel límit que separa la veritat de la mentida i de passada fentxantatge a les altes esferes del poder. L'home, que fins enaquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraulesde la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvid'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunitsen un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de laCIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discretcanvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors,mirarem la realitat, o el que en quedi. La crítica hadit...
«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual decomunicació del nostre temps.»
Roberto Saviano «A NúmeroZero, Umberto Eco escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.»
Jesús Ceberio, Babelia «Eco ha alliberat laseva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novel·laenlluernadora que ens mostra les entranyes dels taulells, amb lesseves xafarderies i informacions infundades.»
Rafael Narbona, El Cultura de El Mundo
