Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo,semblava que parlessin d'una bèstia impossible. La inharmonia delsseus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sotaaquesta Pell d'armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l'autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deucontes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar delsomriure. Pell d'armadillo va merèixer el Premi a la Creació FundacióEnciclopèdia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: «Un llibre bo,fresc, recomanable.»
