Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començarl’any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin lespenúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sensehaver acabat, arriba fins a l’últim dels seus llibres, Elmissatger,imprès per primera vegada en aquesta compilació dela seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títolde La presència del transparent. La suma d’aquests vuit poemaris
fan una obra heterogènia, no desigual quant als seusmèrits, i única. L’obra en el seu conjunt mira d’apropar-se aallò enyorat en l’àmbit de la realitat —¿l’amor, el sentit defiliació?— i a allò entrevist i desitjat en l’àmbit de l’eternitat
—¿Déu, l’univers, la creació, l’estat angèlic?—: amor i "desigceleste i ben angèlic" es confondrien, doncs, en l’obradel poeta, des del primer dels seus llibres fins a l’últim. ( Del
pròleg de Jordi Llovet).
