Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble perfer la visita de rigor al cementiri ipassar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parellal’acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa aaprofitar el pont per posar ordre, si més no, alspensaments. Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia s’adonaque amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda,entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada iatenta, pot ser que comenci a veure i a entendrecoses que fins ara li havien passat desapercebudes.
