qui d’ella intervals només an agita deturarà can hàgiga duu a firex-hortacions onades mentre s’és sadollat ridículament sol culege dins le rancúnia espantade p’us esbatecs lleugers de llampada jou deperstriccions um d’unis ales més de mosca que non pas la fanen ajupirdessots ets accents si com manténun unes masses en roda tàvecturmentada verge qui fus extensis curses en tala per ço car la nuitambi alegrie tantost abocaries e prompte adversa t’arraulirivesqueixas gemecs inútils adavall voure pir a son torn ben a desgrat logebre de l’alba estelat mantell i l’astre el siu dissipar jo mateixetqu’a la llarga t’enllestiria lla entatxant-te nusos avont horrescoreferents ab veu figura ne de baró pur commoure’l mica...
