No s'exagera en afirmar que les bases de la Catalunya i l'Espanyacontemoprànies es van definir al llarg dels set anys que vantranscòrrer entre la mort de Ferran VII i l'inici de la regència delsgeneral Espartero. Durant aquest primer tram del regnat d'Isabel IIles normes econòmiques i socials de l'Antic Règim van deixar pas a les burgeses, es van deixar afirmar la igualtat de tots els ciutadansdavant la llei i es va definir un poder representatiu. Evidentment,les forces polítiques i socials que impulsaven uns canvis tan radicals no assoliren els seus objectius sense discrepar internament ni sensehaver de superar aquestes diferències per tal de combatre contra elsseus enemics aixecats en armes, els que avui anomenen carlins. Així,els catalans que van viure els durs anys entre 1833-1840 van assistira intrigues, conjuracions i revoltes al redós d'un ambientrevolucionari que va tenir com a teló de fons una llarga i sagnantguerra civil de devastadores conseqüències. Aquest llibre no solsnarra amb detall els esdeveniments que fitaren aquell tempsfundacional, sinó que vol anar més ennllà, tot mirant d'esbrinar quina lògica interna va regir-lo. Ho fa, finalment, sense aturar-se a lesfronteres, perquè les influències entre Catalunya, Espanya i elconjunt d'Europa occidental sempre van ser recíproques.
