L?Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerrade Cuba. L?àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complirla promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregatper la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I ambl?instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna,relacionar-se amb l?alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen asaltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota ellideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i elslerrouxistes s?organitzen i l?estat activa la reacció. Catalunya viumoments de pors i d?incerteses, però també de grans il·lusions iesperances. I la família de l?Albert viu les violentes contradiccionsd?una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.
Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa decendra.«Escoltava l?Enric, escoltava el pare, escoltaval?Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb elssindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després nol?havien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec iviolent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-losa tots, la Merceneta s?adonava que el pare i els germans parlaven elmateix idioma, i que aquell idioma no era el seu».
