AA.VV
Des de lúltima dècada del segle XIX, fins ben entrats els anys30 del segle XX, a Catalunya hi va haver una sèrie dautors, i,sobretot, una sèrie de llibres, que no encaixen amb el que sovintsens ha explicat sobre la literatura catalana daquellaèpoca. Aquest tarannà literari està molt vinculat amb el que a Françaes va anomenar decadentisme.A casa nostra la decadència tenia una tradició pròpia. No es tracta,doncs, de la imitació dun corrent que venia de París, sinóduna reacció anàloga davant les xacres de lèpoca:lescepticisme respecte al progrés, la voluntat de mostrar elrerefons grotesc de les convencions socials o la reivindicació delsmarginats. Una visió de la literatura que, sense voler conformar unmoviment, va compartir una actitud individual i una estètica comuna."