Aquest llibre que sou a punt de llegir és una porta d'entrada perfecta per entendre l'estratègia i caràcter del periodisme mitchellià.Perquè El secret d'en Joe Gould és molt més que la història d'unpersonatge estrafolari, amb un passat acadèmic excel·lent a Harvard,que vagava per hotels de mala mort i bars del Bowery vantant-sed'haver escrit una obra mestra del saber universal, la Història oraldel nostre temps, un manuscrit de més de nou milions de paraules quehavia de revolucionar la literatura planetària i que multiplicavadotze vegades l'extensió de la Bíblia. Joseph Mitchell va ser un confessionari amb potes que buscava tot allò que la gent no vol saber o li fa mandra de conèixer, amb una oïdasinestèsica i una prosa mil·limètrica. A qualsevol ciutat del món, hiha cent mil Joe Goulds que són al nostre voltant i que esperen uncronista que els aturi i els escolti, car és en els racons més sòrdids de la humanitat on la literatura s'agrada i aflora. Mitchellescoltava, caminava i preguntava, i ordia un periodisme que,dissortadament, avui és una autèntica ciència-ficció. Després dellegir aquest text immens, ai las!, només ens queda la nostàlgia. Lanostàlgia que va fer callar en secret Joseph Mitchell abans deconvertir-lo en un clàssic. I ara gaudiu, camineu i escolteu com parla la ciutat. Del pròleg de Bernat DedéuNascut en un entorn rural proper a la vila de Fairmont (Carolina delNord), Joseph Mitchell arribà el 1929 a Nova York ?l'únic personatgede tota la seva literatura periodística?, on començà a escriurecròniques alimentàries sobre els aspectes més estrafolaris de la vidaa Manhattan en diaris avui desapareguts com ara The World o el NewYork Herald Tribune aprofitant-se de l'ambient decadent i sòrdid quehavia provocat la depressió econòmica del crac borsari i les sevesconsegüents escenes de misèria. Tres anys després, l'editor iperiodista del The New Yorker St. Clair McKelway el fitxà com aredactor al setmanari on va treballar fins a la seva mort i Mitchelles va convertir així en un dels principals escriptors americans delsegle XX.
