ESTEVE ARMENGOL, HELENA / GALVE BEORLEGU
En un món sorollós, saturat d’estímuls, en una societat de canviconstant i d’alta velocitat, cal que l’escola s’ocupi del creixementdel món interior; que n’afavoreixiun desenvolupament sa i ric és més necessari que mai. No es tracta,però, de carregar l’escola amb una nova missió, no es tractad’incorporar una nova matèria. La proposta que aquí presentem planteja com l’escola, fent el que fa, pot millorar els seus objectiuseducatius. I fent això ajuda al desenvolupament personal dels alumnes, dels seus docents, de la comunitat educativa. Com? Amb espais i temps de silenci, per començar. Amb uns altres ritmes. Amb petits detallsque influeixen en el clima de l’escola i de l’aula. Però, sobretot,sense afegir-hi res. Sense contribuir a la saturació. Des del que fem, amb un fer diferent. Proposem un estil, una consciència, unreconeixement.
