La primera part de la trilogia (Terra cansada), guanyadora delpremi de la crítica Serra d’Or i del premi Nacional de la Crítica
(2004), és l’obra menys unitària del conjunt. L’obra següent
és Narcís i l’altre. Escrita durant l’estiu de l’any 2000, vaguanyar els premis Miquel de Palol (2001) i Cavall Verd (2002).S’hi nota clarament la influència de la filosofia de l’alteritat,
amb Emmanuel Lévinas en primer terme. En tot el llibre hiha la contraposició entre l’obertura de l’amor i el tancamentnarcisista. La darrera part de la trilogia (La veu de l’àngel)manté l’austeritat formal de Narcís i l’altre, però el contingut
és divers, amb variades matisacions i jocs de llum, com sifossin les múltiples cares d’un diamantL’obra acaba amb una mirada transcendent: des de la llunyania,apareix el Déu bíblic que invocaven els profetes.
