Aquest llibre traça, poema a poema, una visió plena de natura amb lamirada de l’home que no pot deixar d’estimar tot allò que l’envoltamalgrat l’aïllament i la solitud que, en últim lloc, a tots enscolpegen. El guiatge és inequívoc: L’ús de la consciència mateixa coma l’única defensa possible dels homes davant de l’absurd i l’abisme.Husserl i la subjectivitat transcendent, ressonen des de la llunyaniaen aquesta poesia on la natura arrela a la consciència.
