ELIJAS ESCORIHUELA,JUAN CARLOS
Tríptics dels déus absents ret homenatge als llibres i, sobretot, al?escriptura. Des de fa 5.500 anys l?ésser humà ha aconseguitcodificar el pensament per fer-lo perdurable: «Oh llibres primers dela vida quotidiana, / oh sequaços del temps que tot ho conserva».
Al poemari es glosen textos que pertanyen a la història de l?home enles diferents civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, l?Índia, la Xina.Amb un estil entre simbòlic i messiànic, la simbologia flueix i lasolitud de l?Homo poeticus cada cop és més patent a mesura que el seucaminar s?allunya de la relació amb els déus, en benefici delllenguatge i el poema: «mentre els déus callaven la seva absència /darrere el llenguatge va viure el poema».El símbol del poeta com a pastor nòmada de la paraula es desprèn uncop s?ha culminat una lectura que condueix a la destrucció, fins itot, de la mitologia que configura la unió dels homes i els déus.
I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a lespalpentes, els amants s?ajacen sobre un llit de còdols i accepten elfutur amb una mirada més ferma i més càlida.
