Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitantasolia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes,recorrent Itàlia, Portugal, Espanya, Grècia, el Marroc... És unahistòria personal, ja que la família és la de l'autor quan era petit,però també és una història col·lectiva, perquè totes les famíliesaspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és unllibre sobre la infantesa com a paradís perdut; un homenatge del'historiador Ivan Jablonka als seus pares; una reflexió sobre larelació entre generacions i sobre el moment en què un mateix esdevépare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestespàgines hi ha una mirada històrica sobre França i Europa (i, també,pinzellades sobre els Estats Units). S'hi entreveuen els horrors delpassat ?el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoà? i l'esperançade poder construir un món millor.
Després de la crònicapunyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l'experiència personal. I construeix una obra concisa,estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, però que és un autèntic compendi d'experiències universals. El resultat és untext mestís que es mou sinuós entre la narració íntima i l'assaigsociològic i cultural. I és en aquest encreuament de gèneres on brotala força literària de l'obra.
