Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica dels clixés iestereotips que sovint imposen una visió reduccionista del món de lesllengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que facreure que la pròpia llengua és la més fàcil) com els mites perversosdel neoliberalisme més cínic (que postulen que "hi ha llengües que han perdut el tren a la modernitat"). L'autor toca en aquest llibre, ambun tacte molt particular i suggeridor, la matèria de la comunicació,tant oral com escrita. Lluny de l'enfarfegament terminològic, del'hermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar nocions itransmetre idees complexes, i articular-les d'una manera rigorosa iamena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.
