Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refariamai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba endesastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes.Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre dememòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què laseva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenesde vida, en les quals retrobem a l'autora en diferents etapes vitals,amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatjera, escriptora; ara estàenamorada, i ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada,espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències,esplèndidament narrades, el llibre ens interpel?la profundament: quèfaríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I quèestaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i viscés alhora un recordatori / testimoni de la fragilitat i lavulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a nodeixar-nos perdre, ni vèncer, i aprofitar cada minut i cada batec. Afons.
