Els relats d’Istrati ens capbussen en el realisme Špic de laseva infantesa i joventut al delta del Danubi, des d’on escomerciava amb l’Imperi otom…, i en el m¢n agitat de laMediterr…nia oriental. Els seus protagonistes s¢n gent lliure, talvegada n…ufrags d’un m¢n canviant amb un dest¡ fascinant. Delcicle d’Adrian Zografi, l’alter ego del’autor, n’excelúleix Kyra Kyralina, publicatl’any 1923 amb pr•leg de Romain Rolland. L’escriptorfrancŠs anunciava als lectors que es trobarien amb un ®narrador nat¯i que ®un cop comen‡ada una hist•ria, ning£ no sap, ni ell mateix, sidurar… una hora... o mil i una nits¯. A Kyra Kyralina, Stavru ensnarra les peripŠcies a la llar materna al port de Brăila, lavida viciada per un turc i, finalment, la recerca desesperada de Kyraals harems de Constantinoble amb el colof¢ de la descoberta del’amistat i la llibertat. A les nostres lletres,l’obra istratiana va ser molt llegida durant la dŠcada delsvint i trenta gr…cies a l’amistat d’Istrati amb PereFoix i Cases, amb qui va coincidir a Par¡s, que, testimoni del’Šxit francŠs, el va traduir tot seguit. M‚s tard,®l’enorme capacitat narrativa d’aquest gran d‚class‚¯va encisar Jaume Vidal i Alcover. Ara, tradu‹ts aquests relats delromanŠs, es fa palŠs l’estil m‚s fresc i viud’Istrati. ·vid de lectura i compromŠs ambl’amistat, l’home i la paraula, Panait Istrati van‚ixer a Brăila (Romania) el 1884. Fill natural d’unabugadera romanesa i d’un contrabandista grec, va ser unescriptor autodidacte que va utilitzar principalment la llenguafrancesa, si b‚ va voler autotraduir-se al romanŠs. Amb una vidaatzarosa, va viatjar com un aventurer fins a establir-se el 1921 aFran‡a, on, desesperat per la tuberculosi i la mort de la seva mare,va intentar su‹cidar-se. Els seus manuscrits van arribar a RomainRolland, que el va titllar de ®Gorki dels Balcans¯. A causa de lacr¡tica que va fer del sistema opressor soviŠtic despr‚s de la sevavisita a l’URSS, una gran part dels intelúlectualsoccidentals li van girar l’esquena. Va morir el 1935 aBucarest.
