Aquesta obra no pretén ser una hermenèutica crítica de la hipòtesi del'etern retorn, sinó una interpretació personal i íntima a través dela noció d'instant immortal i de la poesia. L'aforisme de Nietzscheens impel·leix a trencar la closca de la comoditat i a meditar sobrela vida, sobre la mort i la condició temporal de l'home. És unapregunta abismal que ens arrenca de la indiferència i ens obliga aapostar, a decidir-nos, en definitiva, a pensar... I l'acte de pensarcausa vertigen.
