Assistim avui, per tristes circumstàncies i en la nostra mateixa carn, a una guerra cruel i violenta, provocada pels elements reaccionarisinternacionals. En aquest moment, plenament decisiu per al pervindredel món, en aquest moment de liquidació de les oposicions al progrés,nosaltres, escriptors nacionalistes valencians, volem unir la nostraveu al cor de les veus internacionals.[...] Hom sap de sobres ja que Espanya, el que comunament denominemEspanya, carix d?una unitat efectiva, específica, per ésserconstituïda per un nombrós estel de petites nacionalitats que des defa segles i per una unilateral creença de falsa unitat, han vingutsuportant una infame i vergonyosa difamació ?i àdhuc opressió? perpart dels elements centralitzadors que les predestinaven a morir baixun complet oblit. La realitat espanyola, però, era una altra. La vidabullent de què fruïen les dites nacionalitats, malgrat els esforçosinútils per llevar-li-la, les féu alletar en rebel·lió constant, front per front del poder central. Ara bé, sabem de sobres, que aquestafranca tendència de deslligar-se de l?Estat central per a constituirun Estat lliure o federal voluntàriament, no pot ser vista, en capmanera, com una desintegració de l?Estat espanyol ?puix que és unacosa inorgànica i falsa? ni com a atemptat a l?internacionalisme.Nosaltres proclamem, i parlem per la pròpia experiència d?escriptors,que quan més aferrissat a la terra pairal s?és, més internacionalistahom arriba a ésser. Estem reunits avui, els representants de tots els països, baix unabandera comuna de defensa de la cultura. [...] La millor defensa de la cultura, cridem nosaltres, és la total defensa dels interessosculturals de les petites nacionalitats. La defensa de la cultura ha de radicar, d?una manera íntegra i enèrgica, en l?absoluta defensa deles personalitats, autòctones i vàries, de les minories nacionals.[...] Els nostres soldats defensen, amb les armes a la mà, la culturaen les trinxeres de la victòria. Els nostres ulls coneixen demisèries, de plors, de dolors. Però confiem en el pervindre, el sentim arreladament nostre, perquè tenim fe en els soldats i fe en lacultura. No és prou parlar, no és prou dir-ho i estar-se quiet. Ésprecís també moure?s. Com? Defensant nosaltres, nacionalistes ibèrics, amb la ploma i la paraula, el dret inqüestionable que tenim alreconeiximent de les nostres personalitats, fonament de la nostracultura; defensant nosaltres, nacionalistes internacionals, de nostres interessos generals, perquè DEFENSANT LA CULTURA PARTICULAR, PECULIAR DE CADA POBLE ?I ENCARA MÉS, DE LES PETITES NACIONALITATS OPRIMIDES?, ÉS COM ES POT ARRIBAR A DEFENSAR LA CULTURA GENERAL, UNIVERSAL.(Fragment de la ponència de la delegació del País Valencià al Congrésde 1937)Durant aquest any 2017 hem commemorat el huitanta aniversari del Segon Congrés Internacional d?Escriptors per a la Defensa de la Cultura,que es va celebrar del 4 al 18 de juliol del 1937 a València?aleshores capital de la República espanyola?, Madrid, Barcelona iParís. Aquest Congrés fou l?acte de propaganda cultural mésespectacular organitzat pel Ministeri d?Instrucció Pública i BellesArts del govern republicà. Un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la vergonyant política de no-intervenció practicada perles democràcies occidentals. Perquè, en aquell context excepcional deguerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte desolidaritat amb la República espanyola protagonitzat per alguns delsmillors escriptors antifeixistes d?arreu del món. Un Congrés i unasolidaritat que van tindre un ampli ressò internacional.La Presidència de la Generalitat Valenciana ha decidit conmemorar,huitanta anys després, aquell Congrés de 1937, i ha organitzat elsdies 20, 21 i 22 de novembre de 2017 en el Centre Cultural del Carmede València un altres Congrés Internacional. Amb motiu d?aquestCongrés de 2017 s?ha editat aquest llibre, dedicat monogràficament ala delegació del País Valencià en el Cong
