El singular i atractiu personatge que va ser Ramon Llull, perdimportància quan es contempla la gegantina obra sorgida de la sevaploma. Al prop d’un quart de milenar d’obres seves conservades, hisovintegen referències a la vida quotidiana de l’època. En lesdescripcions que hi fa sobre la societat del seu temps apareixencomptades, però ben valuoses i representatives referències sobrecuina, gastronomia i alimentació. Aquestes informacions permetenaventurar algunes suposicions sobre l’entorn social i personal en quèes va moure.Els plats que esmenta han de ser necessàriament menjars amb els qualsés raonable creure que devia estar ben familiaritzat. Fora d’algunesal·lusions circumstancials a la cuina de les gents modestes, pertanyen principalment al que podem considerar que va ser la taula senyorialmedieval. No debades havia estat un dels majordoms de la Casa del Reide Mallorca, enlairats servidors que vetlaven la idoneïtat delsaliments destinats a la taula reial, organitzant i decidint els dinars i banquets servits a la cort mallorquina.Les notícies de la taula coneguda per Llull es poden completar amb lareproducció de receptes que figuren en els manuscrits de l’època. Laseva elaboració és exposada per un equip de cuiners de l’Escolad’Hoteleria de les Illes Balears. El resultat final, es pot veure enla fotografia que acompanya cada recepta. És una proposta que voldríem que fos agradosa per a tots aquells qui vulguin conèixer materialment com va poder ser la cuina que va tastar Ramon Llull.
